TREBALLEM L'EDUCACIÓ PER AL CONSUM

Ara que ja s'acosta el fred, el Nadal ja està a la cantonada, i la compra massiva de regals està a punt d'explotar...Crec que es un dels millors moments per recapacitar i pensar amb el cap a l'hora de fer la carta als Reis Mags. Primer de fer la carta als Reis ens hem de formular les tres preguntes bàsiques: què té? què vol? i què necessita? És important que els joguines siguin escollides a consciència, ajudant als més menuts i no tan menuts a escollir-les tenint en compte la seva edat, gustos i interessos, les seves necessitats i capacitats.
No ens hem de deixar influenciar per la publicitat ja que sobint hi ha una manca de realisme utilitzant efectes especials, l'exageració de la mida i de la mostra de peces inexistents en la joguina que ens estàn venent...
Hem de pensar que l'excés de joguines és perjudicial per els infants. No importa la quantitat, sinó la qualitat, triant una joguina resistent i que pugui ser reutilitzada per altres infants. Hem de treballar l'educació per al consum des de ben petits, ja que l'habit del consumisme a edats primarenques es pot generar com un hàbit en l'infant i arrartrar-ho a l'edat adulta en altres àmbits, creant una societat consumista. Crec que és molt important transmetre aquests valors als infants i a les seves families!!!!!!

Alguns enllaços d'interés:

http://www.consum.cat/noticies/45154414.html

ecoludic.com

mercat nadalenc d'intercanvi de contes i joguines a Girona

UNA MÀ DE CONTES (us ho recomano)

Una mà de contes és un programa infantil, visionat pel canal 33 i tv3, on una veu en "off" explica un conte mentres es veu com s'il·lustra a partir de diferents tècniques plàstiques: aquarel·la, col·laig, estampat, encaix, transparències... fent servir tota mena de materials; acompanyant els gestos amb musiques de fons.

El primer conte que vaig veure d'"una mà da contes" va ser el de la ventafocs, vaig quedar parada, em va encantar! A partir d'aquest n'he anat veient més i de veritat que quedo sorpresa de les diverses tècniques amb què expresen cada història, és fantàstic. Fa pocs dies hem vaig assabentar de la seva pàgina web, on des d'allà pots veure tots els contes, t'ensenyen les diferents tècniques, et pots imprimir els contes... us ho recomano, a pares, mares, i als professionals del món educatiu. La majoria dels contes no són gaire coneguts i mostren les cultures d'altres països. A per cert, també els podeu trobar en les llibreries, van de cinc en cinc, on hi trobareu els contes, un DVD, i diferents manualitats.

Imatge extreta de: http://blocs.xtec.cat/ceiplladurs/files/2008/11/madecontes.jpg

Disney reembolsa els diners dels videos "Baby Einstein" perquè no són educatius.

Walt Disney retornarà els diners a les families que hagin comprat algun dels videos de "Baby Einstein", ja que s'ha comprovat que aquest producte ni educa ni augmenta l'intel·lecte del nadó. Si visiteu la pàgina web on es comersialitza algun d'aquests videos veureu com es venen com un producte educatiu e interactiu entre educadors, pares i nens; també diu que està destinats per a bebès i infants de la primera infància; i que estimulen les capacitats sensorials, auditeva i visual. Pot ser si que es cert tot el que ens diuen,però tambè es cert que els pediatres ens recomanen que els infants menors de 2 anys no vegin la televisió. Ja que hi han estudis que demostren que l'expossició dels bebes a la televisió els pot provocar problemes de déficit d'atenció quan seguin més grans.
Jo personalment estic completament d'acord en que l'infant menor de 2 anys no veies la televisió, crec que hi han maneres molt mes properes a l'infant per ensenyar conceptes del nostre entorn per estimular les capacitats sensorials, sobre tot la del gust i el tacte que a trevés de les imatges no ho podem fer. Crec que nosaltres com a futurs educadors deuriem de tenir en compte aquest concepte i conseqüència de la televisió en els infants, sobretot els menors de 2 anys. I que aquets videos "educatius" els podriem utilitzar com a possibles guies per agafar idees a l'hora de realitzar alguna de les acrivitats de les nostres programacions d'aula, es a dir, agafar làmines d'imatges i crear una història amb putxinelis, possar cançons a l'aula, agafar idees a l'hora de la decoració de l'aula... i que els infants ho puguin tocar, olorar, observar i si cal tastar; i no utilitzar aquets videos com a eina educativa directe sobre els infants

Imatge treta de la pàg.web www.babble.com/.../einstein_baby.jpg

EL CINTURÓ DE SEGURETAT EN ELS AUTOBUSOS JA!!

Personalment estic indignada de que ja fa casi 4 anys que estàn posant en marxa l'homologació dels cinturons de seguretat en tots els autobusos de manera obligatoria i permanent. És bergonyós que juguin amb la seguretat d'aquelles persones usuàries d'aquest transport!! Ara fa 1 any que la DGT prometia la obligotoriatat d'aquest servei en els autobusos de transport escolar per el 2009... de moment poquissims n'hi han.

Pot ser que sigui una mare exagerada, però cada vegada que els meus fills han d'anar d'excursió hem tira molt enrera aquest tema quan sobretot parlem d'infants que estan cursant el 1r i 2on cicle d'infantil. Però això no es cap excusa, crec que com tots nosaltres tenim el dret i el deure de quan estem al volant del nostre cotxe de posar-nos i posar el cinturó de seguretat als nostres també ho hauria de ser en els autobusos.

I vosaltres que en penseu?

MÈTODE KUMON

El mètode Kumon va colmençar al Japó ara fa més de 50 anys, el professor japonès de matemàtiques Toru Kumon volia que el seu fill Takeshi desenvolupes al màxim el seu potencial. Per aquest motiu va començar a crear un material didàctic autoinstructiu perquè el seu fill pogues estudiar sense que depengués de ningú i el va orientar segons el seu ritme d'aprenentatge. Aquest estudi diari no ha de passar de 30 minuts on els temes es presenten seqüencialment, d'una manera lògica afavorint la capacitat de càlcul, que cada vegada era més elevada; creant en ell un desenvolupament d'autonomia, autoconfiança i la capacitat de buscar nous coneixements per si mateix.

Gràcies aquest mètode, les capacitats desenvolupades i els hàbits adquirits, el nen va millorar en totes les assignatures i va arribar a estudiar temes de nivell universitari quan tot just encara estava en el 6º grau escolar. Ara en l'actualitat són més de 4 milions d'alumnes els que practiquen el mètode Kumon en el món. A Espanya hi ha més de 100 centres, molts dels quals estan a Catalunya, com els centre Kumon de Girona. Aquest centre agafa alumnes a partir de l'etapa preescolar fins a batxillerat. La seva filosofia parteix del concepte que els/les alumnes d'una mateixa classe tenen diferents capacitats i assoleixen els conceptes a ritmes diferents. Per això es tracta a cda alumne/a des de la seva individualitat tot seguint el seu ritme.